divendres, 6 de maig del 2011

El Barça, primer, i l'Espanyol, últim

Ahir, dijous 5 de maig de 2011, ens sorprenia el portal d'informació espanyolista PericosOnLine amb un nou cas de menyspreu al RCD Espanyol en un centre d'ensenyament de Catalunya. Es tracta d'un curs de nivell C de català organitzat pel Consell de Procuradors de Catalunya juntament amb la Generalitat de Catalunya, en què en un exercici de connectors s´inclou un supòsit en què es demana triar entre col·locar "mentre/mentre que" a la frase:

"El Barça va primer a la lliga, ............... l´Espanyol és a punt de baixar a segona"

Després que es fes arribar el cas al RCD Espanyol, el club ha enviat una queixa formal al mateix Departament implicat.

Una nova mostra del menysteniment que hem de patir a casa nostra, de P.O.L.

dissabte, 22 de maig del 2010

A mecanografia, "La història del Barça"

Cada vegada més ens sorprenen els casos de pensament únic a Catalunya. Fa uns quants dies va aparèixer aquesta notícia a PericosOnLine. És sobre un pare d'una jove de Tarragona que fa uns dies comprovava com el centre escolar on acut s'obligava als nens a copiar un text que duia com a títol "La història del Barça". El Toni, el pare de la noia, va fer arribar la següent carta a P.O.L. que va remetre a l'AMPA del centre.

"DISSABTE 15 MAIG 2010

Srs de l´AMPA del col.legi PAX.

Els hi vull fer arribar la meva queixa i indignació davant d´un fet que va passar el passat dijous dia 13 de maig.

Cada dia a l´hora de sopar comento amb les meves filles com ha anat el dia a l´escola i la meva sorpresa és quan la filla petita em comenta que a la classe de mecanografia no ha estat d´acord a copiar un text que els hi havia posat el sr. responsable d´aquesta àrea. Quan em diu del que es tracta, ho entenc perfectament. A on s´és vist que s´hagi de copiar com a text "La história del Barça", per favor, no hi han temes més importants que aquest?

Jo pensava que el col·legi PAX era democràtic, plural i on es defensaven valors que el dia de demà serveixen als nostres fills, i sobretot un col·legi de lliure pensament. Bé, ara em dono compte de que no és així, de petitets s´intenta adoctrinar i conduir cap a l´únic pensament, Barça, Barça i més Barça......... quina pena.

Sr. responsable d´aquesta àrea: la meva filla, per si ho vol saber, és sòcia d´un altre equip de futbol, el REIAL CLUB DEPORTIU ESPANYOL, li sona aquest club...? També té història, igual que el Nàstic, el Lleida i tants d´altres.

Senyor responsable de mecanografia, per sort a Catalunya hi ha més institucions esportives que aquesta i amb més història, pensi que hi pot haver alumnes que no estiguin d´acord amb voler saber la història del barça, perque no els interessa per res.

Faci un "reset" i rectifiqui, no posi més aquesta història per copiar, ja que no tothom pensa com vostè.

Quan hagi de posar un text per copiar, li suggereixo que posi la història de la nostraestimada ciutat, TARRAGONA, que de pas, li vull fer saber és una de les més importants i interessants del nostre continent.

Bé, només li demano que per pròxims textos tingui més seny.

Toni Q. F.

Pare de l´alumne J. Q. P. de 4A, Sòcia nº 29331 del RCD ESPANYOL".

divendres, 7 de maig del 2010

L'Espanyol, polze cap a baix

El passat mes d'abril es va donar a conèixer una nova notícia sobre contaminació culé a l'ensenyament català. Ni Montmeló ni Eivissa són els únics llocs on s'han produït certs casos d'aquesta manca de professionalitat.
A dalt podeu veure el text que un professor d'informàtica del Centre d'Estudis Roca feia servir per a ensenyar als seus alumnes. Es pot veure clarament com menysté l'Espanyol donant-li el signe del polze cap a baix, el Real Madrid també es veu afectat amb la creu mortuòria, i el Barcelona, com no, té el polze cap amunt.
Aquí deixem dos enllaços on s'explica què va passar. El primer dona a conèixer la lamentable notícia, i el segon reprodueix la disculpa del director del centre.
No respecten ni els nens, P.O.L.
El Centre d'Estudis Roca es disculpa, P.O.L.

dimarts, 5 de gener del 2010

Eivissa, un altre cas

Entre himnos y crucifijos

Fue el pasado día 21 de diciembre. Aprovechando que las niñas apuraban sus últimas horas de cole y guardería antes de las vacaciones, mi mujer y yo bajamos a Ibiza ciudad a realizar las penúltimas compras navideñas. Tras aparcar, cerca del mercado nuevo, nos dirigíamos a fundir lo poco que a esas alturas del mes aún le quedaba a la tarjeta de crédito cuando, al pasar junto al Colegio Público de Sa Bodega, una extraña música llamó mi atención. De hecho, pasar junto a ese colegio siempre llama la atención, pues su arquitectura, y pese a la remodelación que se le hizo en 1988, difiere mucho de la del resto de la ciudad, y, sobre todo, de la del resto de escuelas de la isla. Y es que, según cuenta la leyenda urbana que todos los isleños hemos oído en alguna que otra ocasión, en el momento de su construcción, allá por el inicio del tardofranquismo, algún funcionario del ministerio de educación se equivocó y mandó a Ibiza los planos de una escuela que se debía construir en alguna de las plazas españolas del norte de África, ya fuese Ceuta, Melilla o, incluso, el Sahara occidental.

Sea verdad o no, si es cierto que la singular construcción de barracones de Sa Bodega mas parece la de un centro norteafricano que no la de uno ibicenco, aunque, y volviendo al tema que nos ocupaba, no fue precisamente una danza moruna la música que me hizo parar de golpe sino el himno del F.C. Barcelona, el cual, sonaba a todo volumen en un patio de colegio repleto de chavalines que jugaban despreocupados en ese penúltimo día de clases. Al darme cuenta, mi primera reacción, y mas llevando como llevaba ese día puesta una sudadera del Espanyol, fue la de decirle a mi mujer que entráramos en la escuela a expresarle al director nuestro malestar e indicarle que, de persistir en ese sectarismo deportivo, no nos quedaría otro remedio que sacar al niño de la escuela.

- ¿Qué niño?- me preguntó extrañada mi mujer. (Nuestras hijas van a centros de otro municipio)

- ¿Qué más da?- dije yo. –Al primero que veamos le decimos: “Venga niño, que ya no vas a volver nunca mas al cole, y verás lo contento que se pone.

Bromas aparte, lo cierto es que, por unos instantes, recordé la pelea que mantienen los amigos de Montmeló en aras de conseguir que el sectarismo culé no impregne las aulas del pueblo, y lamenté que estas cosas empezasen a llegar también a esta isla. Supongo, que el hecho en sí se debió al afán de algún maestro en querer celebrar el triunfo conseguido por el F.C. Barcelona dos días antes en el mundialito de clubes, y que, de ser así, podría llegar a tener incluso su punto de lógica, al tratarse de una victoria de un equipo español en una competición internacional. Claro, que entonces habría que preguntarse si cuando el ganador fue otro, llámese Real Madrid, Valencia o Sevilla (por citar equipos que han ganado competiciones internacionales en esta década que acaba de finalizar) el procedimiento a aplicar fue el mismo, y, aunque no lo puedo asegurar, algo me dice que no.

Y es que ahora que se van a retirar los crucifijos de las escuelas públicas, al ser oficialmente el nuestro, y pese a la enorme tradición católica que nos acompaña, un estado (que no un país) laico y aconfesional, bien harían algunos maestros en recordar que, para muchos de los padres de sus alumnos, el fútbol es algo muy parecido a una religión. No en vano, también nosotros seguimos de un modo irracional a nuestros equipos, dejándonos llevar más por el corazón y la fe que no por la cabeza. Y, asimismo, acudimos sin falta cada domingo a los estadios (nuestros templos particulares) para adorar a nuestros dioses, aunque, en la mayoría de los casos, éstos se revelen más falsos que un becerro de oro. Y, de igual modo, también tenemos nuestros credos y entonamos nuestros salmos, e incluso, a veces, también repartimos y nos reparten buenas hostias durante la liturgia.

De ahí, que al igual que muchos padres aplauden la retirada de los crucifijos, con la excusa de que el que quiera que su hijo vea símbolos religiosos los lleve a una iglesia, yo, me siento del todo legitimado para pedir que el quiera que su hijo oiga el himno de su club lo lleve a un estadio, que las escuelas, y más las públicas, están para otras cosas.

article d'Emilio, extret d'El pan de los pobres

dissabte, 8 d’agost del 2009

Col·laboració d'Alberto Fernández Díaz

Fa un parell de setmanes, gràcies a Alberto Ariza, President de la FCPE, ens vam poder posar en contacte amb Alberto Fernández Díaz, Regidor-President del Grup Municipal Popular de l'Ajuntament de Barcelona, i li vam fer arribar les nostres queixes i la contestació del CEIP Sant Jordi. Ell, totalment involucrat, va fer arribar aquestes instàncies a diferents estaments i organismes. Ara, només queda esperar i veure si aquestes institucions es posen en contacte amb nosaltres.
Volem agrair efusivament la col·laboració d'Alberto Fernández Díaz en aquest tema tan complicat.

diumenge, 12 de juliol del 2009

El segon comunicat, al 23 Perico

La pàgina web de la revista espanyolista de debat 23 Perico publica el segon comunicat de la nostra plataforma, dirigit al CEIP Sant Jordi, i ens mostra el seu total interès i suport en aquest cas.
Agraïm molt efusivament a Sergio Fidalgo, director de 23 Perico, la seva dedicació en tot el món espanyolista de les penyes.

Podeu veure el segon comunicat aquí.

dimarts, 7 de juliol del 2009

Segon comunicat

Montmeló, 7 de juliol de 2009

L’endemà que el CEIP Sant Jordi fes sonar l’himne del FC Barcelona per la megafonia de l’escola, la Penya Espanyolista Pericos Montmeló va redactar un comunicat per fer públic el rebuig i el malestar de tots els integrants de la penya envers aquest fet, a més d’informar també de la creació de la plataforma “A Montmeló, un ensenyament no culé”, una iniciativa que pretén vetllar per aquest tipus d’injustícies educatives. Aquest mateix comunicat va ser publicat a la darrera edició de juny de la revista d’informació local Mirall de Montmeló, a les pàgines web de PericosOnLine i de 23 Perico, i al lloc web oficial del RCD Espanyol. A més, també el vam fer arribar a tots els partits polítics que componen el consistori de l’actual Ajuntament de Montmeló (PSC, CiU, ICV-EUiA, ERC i PP), i a l’Antoni Guil, Regidor d’Educació. Dies després de tot això, vam rebre una carta del CEIP Sant Jordi a nom del Sr. José Manuel Acosta, President de la Penya Espanyolista Pericos Montmeló.

En aquesta carta que el col·legi Sant Jordi de Montmeló ens va fer arribar personalment a la nostra antiga seu, el bar restaurant Capitán Lagarto, se’ns titlla de fanàtics, radicals, ignorants, promotors de confrontacions, rabiosos, intolerants, antiesportius i immadurs democràtics. A més, se’ns comunica que, segons el parer de l’equip directiu del CEIP Sant Jordi, que és qui finalment signa la carta, el fet que hàgim expressat el nostre rebuig és vist com un acte sorprenent, lamentable, vergonyós i, fins i tot, insultant. Se’ns posa en dubte com a seguidors d’una entitat com és el RCD Espanyol, institució esportiva a la qual, també des del seu punt de vista, hem deixat a l’alçada de la sola de les sabates. També arriben a fer broma sobre el nostre temps lliure, tot dient que en tenim massa, i que el malgastem creant plataformes poc productives. Per més inri, citen una llista d’idees que creuen més oportunes com a noves plataformes del poble. Se’ns arriba a dir que el nostre comunicat a estat de l’estil de la ganivetada per l’esquena, i que això ja marca quina és la nostra manera de fer: fer-se veure i voler ser protagonistes siguin quins siguin els camins. Ens fan saber que la nostra reacció no ha estat gaire meditada, que hem actuat impulsivament, i que la nostra plataforma se’n va del camí de l’educació per acabar sent el reflex de la ràbia, de la intolerància, de l’antiesportivitat i de la immaduresa democràtica. Tot això en una carta signada el dilluns 8 de juny, just una setmana després de fer públic el nostre comunicat, i en la qual no ens atorguen cap mena de raó o disculpa per la imposició d’un himne esportiu a tots els membres, alumnat i professorat, d’una escola pública, així com als pares i mares que anaven a recollir els seus fills i filles al col·legi, i a tot el veïnat que, els agradés o no, van haver d’escoltar aquell himne.

Des de la junta directiva de la Penya Espanyolista Pericos Montmeló, entitat esportiva i cultural del poble de Montmeló, volem fer patent que des del primer dia hem estat compromesos amb la vida social i cultural del poble. És per això que ens sentim molestos i fins i tot, agafant la mateixa paraula de la seva carta, insultats per un col·legi públic del nostre poble. Cal recordar que la Penya Espanyolista Pericos Montmeló ha celebrat la presentació de dos llibres en menys d’un any, i la lectura, des del nostre punt de vista, creiem que entra dins el marc d’ensenyament, d’educació i de cultura. També entra dins d’aquest mateix marc el dibuix, com són les dues edicions del nostre particular Concurs de Dibuix Pericos Montmeló de la Festa Major del poble. A més, també ha estat la nostra penya qui ha organitzat el Torneig Capitán Lagarto, un encontre anual entre la nostra penya i la Penya Blaugrana de Montmeló per fer passar un bon matí a blaugranes i espanyolistes i que, d’aquesta manera, la bona avinença flueixi entre ambdues entitats del poble. Aquest últim acte, segons el CEIP Sant Jordi, deu ser potenciat per l’antiesportivitat o el radicalisme de què devem fer gala, o potser per la ignorància, i no pas per l’esportivitat, l’educació i el saber fer.
Cal recordar també que, amb el comunicat de la Penya Espanyolista Pericos Montmeló, l’únic que vam fer va ser mostrar el nostre rebuig i fer ús de manera coherent i cívica de la llibertat d’expressió a què tots tenim dret. Avui dia hi ha moltes maneres de protestar: fer pintades i trencar vidres de finestres, aquesta en seria una; convocar una manifestació, aquesta en seria una altra; o redactar una queixa formal, que és la que la nostra penya va creure adient i en va fer ús per aquest cas. Creiem que si realment fóssim, tal com ens titlla l’equip directiu del CEIP Sant Jordi, fanàtics, radicals, ignorants, promotors de confrontacions, rabiosos, intolerants, antiesportius i immadurs democràtics, haguéssim escollit la primera opció i no pas la tercera, que és potser el que volien i encara esperen de nosaltres.
Ens sentim profundament dolguts per la mala rebuda que hem tingut per part d’aquesta escola pública, col·legi que, d’altra banda, com a institució educativa no pot mai decantar-se per cap partit polític, religió, bandera o, en aquest cas, club esportiu. No hem estat la Penya Espanyolista Pericos Montmeló qui ha deixat malament el RCD Espanyol, sinó el CEIP Sant Jordi qui, amb la seva carta, ha arribat a faltar el respecte a una grandíssima institució esportiva, centenària i catalana com és el Reial Club Deportiu Espanyol, a una entitat del poble com és la Penya Espanyolista Pericos Montmeló, que la representa i la defèn amb orgull, i a desenes d’espanyolistes montmelonins, que veuen com són menystinguts per la mala gestió d’un col·legi públic. Sense comptar els milers de seguidors de la citada institució esportiva, centenària i catalana que poden sentir-se ofesos després de llegir una carta totalment fora de lloc com és la contestació per part del CEIP Sant Jordi.

Per tots aquests motius, demanem a l’equip directiu del CEIP Sant Jordi que es disculpi personalment i pública per la falta de respecte expressada a la seva carta cap a tots els socis de la Penya Espanyolista Pericos Montmeló, així com al RCD Espanyol.

Volem fer saber que, tot i les burles sobre la nostra plataforma, hem obert un lloc web www.ensenyamentnocule.blogspot.com com a mostra de la nostra implicació en l’educació dels escolars de Montmeló i perquè tothom qui sigui víctima d’una injustícia semblant a la qual tots hem viscut pugui denunciar-la i fer-la pública.

Comuniquem també que, després d’aquest escrit rebut, que reiterem que està totalment fora de lloc i que és una falta de respecte a moltes persones, no tancarem els ulls i ho deixarem passar sense més, ni tampoc farem actes com farien fanàtics, radicals, ignorants, promotors de confrontacions, rabiosos, intolerants, antiesportius i immadurs democràtics, sinó que prendrem les mesures democràtiques que creguem oportunes perquè aquests incidents (imposició d’un himne en una escola pública i falta de respecte total per part de l’equip directiu d’aquest mateix col·legi) no tornin a succeir.

Atentament,
Penya Espanyolista Pericos Montmeló