Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles i altres casos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Articles i altres casos. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de novembre del 2011

Comunicat de la FCPE, La Curva i l'APMAE

A continuació teniu el comunicat conjunt que han emès la FCPE, La Curva i l'APMAE en relació a la imposició del pensament únic a les nostres escoles.

"Per una Catalunya plural i de tots, no a les imposicions sentimentals a les escoles"

Fruit de les notícies aparegudes darrerament en diversos mitjans de comunicació que constaten perfectament els múltiples episodis d'imposició sentimental en algunes escoles de Catalunya, la Federació Catalana de Penyes del RCD.Espanyol juntament amb La Curva RCDE, la Associació de Petits i Mitjans Accionistes del RCDEspanyol (APMAE) i volen expressar conjuntament les següents consideracions:

1. Ens posicionem públicament i rotunda en contra de les pràctiques -cada cop més habituals- que es donen en diferents centres educatius de Catalunya i que es basen en la imposició sentimental de caire esportiu als infants i joves del nostre país.

2. Considerem molt necessari que les autoritats competents en matèria d'Ensenyament i tots els directors i professionals de centres educatius garantitzin d'una vegada per totes la pluralitat de sentiments esportius de Catalunya i, en tot cas, prenguin mesures per eradicar aquestes lamentables i injustes pràctiques.

3. Donem ple suport al RCD Espanyol, així com als seus principals portaveus, els Srs. Condal, Collet i Entrena, com també volem destacar el haver fet el pas de denunciar de manera pública i notòria aquests episodis, que ens fan clarament pitjors com a societat lliure i democràtica.

4. Denunciem el poc ressò que en els mitjans de comunicació catalans ha tingut l'evidència de l'existència d'aquesta imposició sentimental, comptant amb poques i honroses excepcions. A més, denunciem també la utilització per part d'alguns periodistes de mitjans de comunicació públics pagats per com és trist costum mirar de desacreditar sense arguments sòlids la defensa d'una Catalunya plural i democràtica, també en matèria esportiva i en els sentiments dels ciutadans envers clubs esportius.

Firmat:

Federació Catalana de Penyes del RCD.Espanyol

La Curva RCDE

Associació de Petits i Mitjans Accionistes del RCD.Espanyol (APMAE)

dijous, 27 d’octubre del 2011

Més mostres de nacionalbarcelonisme

Des del mateix moment en que ahir vam publicar una informació on denunciavem que a una escola d´infants de casa nostra s´havia batejat una de les aules amb el nom de "Classe del Barça", fet que havia motivat la mobilització d´un seguit de pares moltestos per aquesta imposició, i en demanar els nostres internautes fer-nos arribar experiències semblants, la nostra bústia electrónica va començar a omplir-se de correus amb un denominador comú: la denúncia de tot un plegat de mostres de l´anomenat nacionalbarcelonisme lligades a un món tan sensible i mereixedor del màxim respecte com és el dels infants.

Farts de la mateixa música

Els casos són múltiples i variats, amb un denominador comú això sí, la presència angoixant i imposada en diferents àmbits de la simbología blaugrana; així, se´ns explica com al CAP de Les Corts, en concret a l´avantsala de pediatria, es convida els nens a amidar-se a un cartell sota el lema "Creix emb el Barça" i on figuren els dibuixos dels jugadors blaugrana. Però sobre tot el malestar es centra en l´àmbit escolar. Així, les moltes queixes que ens han arribat pel fet que es seguixi obligant els nens a aprendre l´himne del Barça a l´assignatura de música o que es segueixin programant des dels centres visites al seu Museu, hem d´afegir que també alguns nens s´han presentat a casa amb algunes particulars mostres del que se´ls ha obligat a fer en classe de manualitats, on el tema obligatori no bera un altre que el FC Barcelona. Un pare ens explicava com a l´escola bressol de la seva filla es va demanar els pares dels nens escriure cada setmana una plana d´un conte, per tal que a final de curs quedés redactada una història completa. Totes les famílies van evitar tocar temes susceptibles de polèmica, fins que una va fer aparèixer els jugadors blaugrana en la història, sense ser reprovada pels responsables de l´aula malgrat el malestar d altres pares. Evidentment, aquell conte va perdre a partir d´aquell moment qualsevol mena de gràcia per aquesta familia de pericos.

Els valors del Barça, un model per pares i nens?

Els progenitors d´un alumne d´una escola concertada es queixen que l´any passat, durant pràcticament tot el curs, el seu fill va haver de suportar com durant l´hora del pati sonava per megafonia l´himne del Barça. A d´altres encara els hi dura la indignació davant el fet que al festival de fi de curs de l´escola dels seus nanos la disfresa proposada per la seva mestra hagués de fer referència obligatòriament al club barcelonista, havent-se d´enfrontar a la disjuntiva de sí prohibir o no a la seva nena assistir en aquesta celebració. També ha generat malestar el fet que el tema d´una conferència adreçada als pares d´una escola de casa nostra tingui com a lema "El Barça, la transmissó de valors a través de l´esport", posant en dubte quina qualificació en matèria pedagògica pot tenir el conferenciant, el periodista Ramon Besa.

El Nou Camp, un monument?

Un altre cas el va patir ahir mateix un vailet d´11 anys al districte de Sagrada Família. Al nen, com a la resta dels seus companys, se´l va encarregar preparar un petit treball sobre un monument de Catalunya, per després exposar-ho a classe. El professor facilitava un llistat de diferents monuments dels quals podíen fer el treball i entre ells estava el Camp Nou; acte seguit una nena de la classe, a més jugadora del Futbol Base del RCD Espanyol, replicava dient que ella el faria sobre Cornellà-El Prat, rebent com a única resposat resposta una negativa taxativa. Quan la nena li anava a preguntar al mestre per què no, aquest responia sense cap raonament mínimament plausible que s'assentés o en cas contrari, li posaria un punt negatiu. Sense comentaris...

S´hauria de prohibir els nens lluir a escola la samarreta del seu equip?

Els últims anys, i coincidint amb els triomfs esportius del club blaugrana, sembla que s´ha relaxat la norma escrita o no escrita d´impedir als nens acudir a escola vestint la samarreta de qualsevol equip esportiu. Alguns pares de nens pericos que han preguntat per aquest fet als responsables dels centres han rebut com a resposta que no seria bo a nivell psicopedagògic impedir que els nens expressin amb la seva indumentària la seva personalitat... Curiosament, una mare ens denuncia la recomanació que se li va fer arribar per part de la cap d´estudis del centre on estudia el seu fill en el sentit de no anar a escola amb la samarreta blanc-i-blava, per evitar, segons les seves pròpies paraules, provocar incidents amb d´altres nens. Afortunadament, també se´ns explica com una mestra en una ocasió va reprovar l´hostilitat que un grup d´alumnes mostrava amb un vailet que lluia la blanc-i-blava, recordant-lis com és d´important aprendre a respectar la diversitat des de ben petits.

La Universitat no queda lliure d´aquestes mostres

Tampoc la universitat, que en teoria hauria de ser paradigma de llibertat i pluralitat, es deslliura de la presència omnipresent del club blaugrana. Aquest any, la UB va donar el seu suport a una iniciativa d´uns estudiants que sota el lema "Tots som Pep" buscaven premiar aquells projectes que combreguessin amb els valors que suposadament representa l´entrenador del FC Barcelona. Tampoc sembla casualitat al lloc web d´aquesta mateixa facultat, clicant al link que fa referència a la Univeritat saludable, aparegui una fotografía amb un noi lluint la samarreta blaugrana. Casualitat, o directament publicitat subliminal?

Algunes conclusions finals

Abans d´acabar amb aquest repàs, esmentar algunes consideracions que podem extreure de les respostes dels nostres internautes: el poc cas que des dels mitjans convencionals s´acostuma a fer d´aquestes denúncies; el fet que els pares troben a faltar alguna figura que sigui capaç de canalitzar aquestes queixes per tenir més força a l´hora de reclamar el que consideren és just, no haver de veure com als seus fills se´ls imposa un pensament unitari; i finalment, certa por, d´altra banda comprensible, tant de pares com de docents, a l´hora de fer de manera pública aquestes denúncies, els primers per por a represàlies de les quals podrien ser víctima els seus nanos, i els segons davant la possibilitat que es vegi afectada la seva carrera professional.

Notícia, a P.O.L.

Surten com a bolets

La denúncia publicada ahir al nostre portal de que una escola, de la qual ens vam reservar el nom i el lloc de procedència, havia donat el nom de Classe del Barça a una de les seves aules, i que en ella al llarg del curs s´impartiria, com si fos una assignatura més, la història del club blaugrana, va desefermar una onada de malestar entre tots els seguidors espanyolistes. La polèmica va arribar també a d´altres mitjans d´informació que se´n var fer ressò, provocant que d´altres centres a banda del que ens ocupava, que es troba a la localitat de Torrelles del Llobregat, fossin objecte de la lògica indignació de l´espanyolisme. Un d´ells, el col·legi públic La Sínia de Vic, que havia batejat també la classe de 4rt A como la Classe del Barça, fent servir com a imatge un dibuix dels Barça Toons, va fer desaprèixer el link on hi era accessible fins a la tarda tota la informació sobre la mateixa, http://blocs.xtec.cat/lasiniavic4ta/. Es curiós el que ens explica en la seva edició d´avui el diari AS sobre aquesta escola, i és que va guanyar fa uns mesos el segon Premi a l'Ensenyament de la Fundació Cercle d'Economia, i que i un 69% per cent dels seus estudiants va néixer a l'estranger. A més, al seu lloc web promouen "atendre totes les diversitats" i la "igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat".

Notícia, a P.O.L.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

La Classe del Barça

Reproduïm íntegrament una notícia publicada al portal web www.pericosnonline.com, que té com a principal protagonista una classe de nens i nenes de quatre anys anomenada "Classe del Barça":

Durant els més de 7 anys de vida del nostre portal hem hagut de fer esment a diferents mostres del que al seu dia va definir-se com a nacionalbarcelonisme, una malaltia de la qual no es poden deslliurar ni tan sols els més petits. I és que un dels nostres internautes ens fa arribar la denúncia del que està succeint a un col·legi d'una localitat barcelonina; en aquest centre escolar han decidit batejar una classe de nanos de 4 anys amb un nom singular, però han optat no per seguir la tradició i anomenar-la com a classe dels dofins, dels taurons, dels tigres, dels ratolins... sinó que han decidit posar-li "Classe del Barça". En aquesta classe, al llarg del l´any, s´estudiaran diferents aspectes relacionats amb el club barcelonista, com ara la seva història, el seu himne, i es demanarà els nens portar elements distintius del club blaugrana. Segons se'ns explica, ja hi ha un seguit de pares que han protestat davant aquesta decisió i fins i tot s´estan recollint signatures per tal d'evitar aquest adoctrinament indiscriminat als més petits.

Notícia, a P.O.L.

dimecres, 15 de juny del 2011

El Barça, també a la Selectivitat

En dies com aquests, quan milers d'estudiants catalans es veuen immersos en una sèrie d'exàmens que decidiran si poden o no accedir als estudis que desitgen, és bo recordar com a vegades l'ensenyament pot ser cruel no només amb els més petits, sinó també amb nois i nois que ronden la majoria d'edat. Aquí tenim un exemple de com el Barcelona també es cola entre els exàmens de la Selectivitat...

dissabte, 28 de maig del 2011

Les referències negatives a l'Espanyol ja són fora

El portal web Pericos On Line publicava divendres 27 de maig de 2011 que la Generalitat de Catalunya, atesa la queixa presentada pel RCD Espanyol degut a aquest exercici de la prova de Llengua Catalana de nivell C, ha decidit retirar la frase en qüestió de tots els exàmens, ja siguin en línia o en qualsevol altre format.

Notícia, a P.O.L.

dilluns, 9 de maig del 2011

Les referències negatives a l'Espanyol, fora

Tenim més notícies en relació a les queixes que vam conèixer fa tan sols uns dies, quan es va fer saber que en un examen de nivell C de llengua catalana es menystenia el nostre club amb la frase:

"El Barça va primer a la lliga, [mentre/mentre que] l´Espanyol és a punt de baixar a segona"

El RCD Espanyol, i més concretament el conseller delegat Joan Collet, demanarà al Departament de Justícia que o es rectifiqui o s'elimini per complet aquesta referència tan despectiva cap al RCD Espanyol; a més que s'intenti evitar caure en greuges d'aquest tipus en el futur.

Notícia, a P.O.L.

divendres, 6 de maig del 2011

El Barça, primer, i l'Espanyol, últim

Ahir, dijous 5 de maig de 2011, ens sorprenia el portal d'informació espanyolista PericosOnLine amb un nou cas de menyspreu al RCD Espanyol en un centre d'ensenyament de Catalunya. Es tracta d'un curs de nivell C de català organitzat pel Consell de Procuradors de Catalunya juntament amb la Generalitat de Catalunya, en què en un exercici de connectors s´inclou un supòsit en què es demana triar entre col·locar "mentre/mentre que" a la frase:

"El Barça va primer a la lliga, ............... l´Espanyol és a punt de baixar a segona"

Després que es fes arribar el cas al RCD Espanyol, el club ha enviat una queixa formal al mateix Departament implicat.

Una nova mostra del menysteniment que hem de patir a casa nostra, de P.O.L.

dissabte, 22 de maig del 2010

A mecanografia, "La història del Barça"

Cada vegada més ens sorprenen els casos de pensament únic a Catalunya. Fa uns quants dies va aparèixer aquesta notícia a PericosOnLine. És sobre un pare d'una jove de Tarragona que fa uns dies comprovava com el centre escolar on acut s'obligava als nens a copiar un text que duia com a títol "La història del Barça". El Toni, el pare de la noia, va fer arribar la següent carta a P.O.L. que va remetre a l'AMPA del centre.

"DISSABTE 15 MAIG 2010

Srs de l´AMPA del col.legi PAX.

Els hi vull fer arribar la meva queixa i indignació davant d´un fet que va passar el passat dijous dia 13 de maig.

Cada dia a l´hora de sopar comento amb les meves filles com ha anat el dia a l´escola i la meva sorpresa és quan la filla petita em comenta que a la classe de mecanografia no ha estat d´acord a copiar un text que els hi havia posat el sr. responsable d´aquesta àrea. Quan em diu del que es tracta, ho entenc perfectament. A on s´és vist que s´hagi de copiar com a text "La história del Barça", per favor, no hi han temes més importants que aquest?

Jo pensava que el col·legi PAX era democràtic, plural i on es defensaven valors que el dia de demà serveixen als nostres fills, i sobretot un col·legi de lliure pensament. Bé, ara em dono compte de que no és així, de petitets s´intenta adoctrinar i conduir cap a l´únic pensament, Barça, Barça i més Barça......... quina pena.

Sr. responsable d´aquesta àrea: la meva filla, per si ho vol saber, és sòcia d´un altre equip de futbol, el REIAL CLUB DEPORTIU ESPANYOL, li sona aquest club...? També té història, igual que el Nàstic, el Lleida i tants d´altres.

Senyor responsable de mecanografia, per sort a Catalunya hi ha més institucions esportives que aquesta i amb més història, pensi que hi pot haver alumnes que no estiguin d´acord amb voler saber la història del barça, perque no els interessa per res.

Faci un "reset" i rectifiqui, no posi més aquesta història per copiar, ja que no tothom pensa com vostè.

Quan hagi de posar un text per copiar, li suggereixo que posi la història de la nostraestimada ciutat, TARRAGONA, que de pas, li vull fer saber és una de les més importants i interessants del nostre continent.

Bé, només li demano que per pròxims textos tingui més seny.

Toni Q. F.

Pare de l´alumne J. Q. P. de 4A, Sòcia nº 29331 del RCD ESPANYOL".

divendres, 7 de maig del 2010

L'Espanyol, polze cap a baix

El passat mes d'abril es va donar a conèixer una nova notícia sobre contaminació culé a l'ensenyament català. Ni Montmeló ni Eivissa són els únics llocs on s'han produït certs casos d'aquesta manca de professionalitat.
A dalt podeu veure el text que un professor d'informàtica del Centre d'Estudis Roca feia servir per a ensenyar als seus alumnes. Es pot veure clarament com menysté l'Espanyol donant-li el signe del polze cap a baix, el Real Madrid també es veu afectat amb la creu mortuòria, i el Barcelona, com no, té el polze cap amunt.
Aquí deixem dos enllaços on s'explica què va passar. El primer dona a conèixer la lamentable notícia, i el segon reprodueix la disculpa del director del centre.
No respecten ni els nens, P.O.L.
El Centre d'Estudis Roca es disculpa, P.O.L.

dimarts, 5 de gener del 2010

Eivissa, un altre cas

Entre himnos y crucifijos

Fue el pasado día 21 de diciembre. Aprovechando que las niñas apuraban sus últimas horas de cole y guardería antes de las vacaciones, mi mujer y yo bajamos a Ibiza ciudad a realizar las penúltimas compras navideñas. Tras aparcar, cerca del mercado nuevo, nos dirigíamos a fundir lo poco que a esas alturas del mes aún le quedaba a la tarjeta de crédito cuando, al pasar junto al Colegio Público de Sa Bodega, una extraña música llamó mi atención. De hecho, pasar junto a ese colegio siempre llama la atención, pues su arquitectura, y pese a la remodelación que se le hizo en 1988, difiere mucho de la del resto de la ciudad, y, sobre todo, de la del resto de escuelas de la isla. Y es que, según cuenta la leyenda urbana que todos los isleños hemos oído en alguna que otra ocasión, en el momento de su construcción, allá por el inicio del tardofranquismo, algún funcionario del ministerio de educación se equivocó y mandó a Ibiza los planos de una escuela que se debía construir en alguna de las plazas españolas del norte de África, ya fuese Ceuta, Melilla o, incluso, el Sahara occidental.

Sea verdad o no, si es cierto que la singular construcción de barracones de Sa Bodega mas parece la de un centro norteafricano que no la de uno ibicenco, aunque, y volviendo al tema que nos ocupaba, no fue precisamente una danza moruna la música que me hizo parar de golpe sino el himno del F.C. Barcelona, el cual, sonaba a todo volumen en un patio de colegio repleto de chavalines que jugaban despreocupados en ese penúltimo día de clases. Al darme cuenta, mi primera reacción, y mas llevando como llevaba ese día puesta una sudadera del Espanyol, fue la de decirle a mi mujer que entráramos en la escuela a expresarle al director nuestro malestar e indicarle que, de persistir en ese sectarismo deportivo, no nos quedaría otro remedio que sacar al niño de la escuela.

- ¿Qué niño?- me preguntó extrañada mi mujer. (Nuestras hijas van a centros de otro municipio)

- ¿Qué más da?- dije yo. –Al primero que veamos le decimos: “Venga niño, que ya no vas a volver nunca mas al cole, y verás lo contento que se pone.

Bromas aparte, lo cierto es que, por unos instantes, recordé la pelea que mantienen los amigos de Montmeló en aras de conseguir que el sectarismo culé no impregne las aulas del pueblo, y lamenté que estas cosas empezasen a llegar también a esta isla. Supongo, que el hecho en sí se debió al afán de algún maestro en querer celebrar el triunfo conseguido por el F.C. Barcelona dos días antes en el mundialito de clubes, y que, de ser así, podría llegar a tener incluso su punto de lógica, al tratarse de una victoria de un equipo español en una competición internacional. Claro, que entonces habría que preguntarse si cuando el ganador fue otro, llámese Real Madrid, Valencia o Sevilla (por citar equipos que han ganado competiciones internacionales en esta década que acaba de finalizar) el procedimiento a aplicar fue el mismo, y, aunque no lo puedo asegurar, algo me dice que no.

Y es que ahora que se van a retirar los crucifijos de las escuelas públicas, al ser oficialmente el nuestro, y pese a la enorme tradición católica que nos acompaña, un estado (que no un país) laico y aconfesional, bien harían algunos maestros en recordar que, para muchos de los padres de sus alumnos, el fútbol es algo muy parecido a una religión. No en vano, también nosotros seguimos de un modo irracional a nuestros equipos, dejándonos llevar más por el corazón y la fe que no por la cabeza. Y, asimismo, acudimos sin falta cada domingo a los estadios (nuestros templos particulares) para adorar a nuestros dioses, aunque, en la mayoría de los casos, éstos se revelen más falsos que un becerro de oro. Y, de igual modo, también tenemos nuestros credos y entonamos nuestros salmos, e incluso, a veces, también repartimos y nos reparten buenas hostias durante la liturgia.

De ahí, que al igual que muchos padres aplauden la retirada de los crucifijos, con la excusa de que el que quiera que su hijo vea símbolos religiosos los lleve a una iglesia, yo, me siento del todo legitimado para pedir que el quiera que su hijo oiga el himno de su club lo lleve a un estadio, que las escuelas, y más las públicas, están para otras cosas.

article d'Emilio, extret d'El pan de los pobres